BRIDGING CULTURES NATIONWIDE THROUGH LANGUAGES

Aprendre rus? Desitgeu-me удачи J

Curs de rus a Barcelona

Curs de rus a Barcelona

Em vaig apuntar a francès perquè sí. Bàsicament perquè m’agrada com sona. I allà estava sense cap mena de pressió gaudint de l’experiència d’aprendre una nova llengua… Fins que en qüestió de dies la vida em va fer un d’aquells girs. Va sorgir una plaça per anar a fer la meva feina de periodista a Rússia… i me la van concedir! Em quedaven tres mesos per anar a viure a Moscou. I vaig tenir la sort que a la mateixa escola on m’havia matriculat a francès també feien rus. Així que vaig aparcar aquelles classes que tan relaxadament em prenia i vaig començar un sprint de 3 mesos que em permetés arribar a la capital russa amb uns mínims de rus.

El primer contacte amb la llengua de Dostoievski espanta. Només veus formes com aquestes: фяюждщшъэыб. Poc després descobreixes que aquesta grafia no representa un gran impediment perquè s’aprèn relativament ràpid. Però al mateix temps t’adones que la complicació real ve amb les declinacions. Sí, el rus –com a mínim poc després d’haver-lo començat a estudiar- no sembla fàcil. Però fins ara he gaudit cadascun dels minuts que hi he dedicat. Les classes són entretingudes i repassar pel meu compte també. A més, treure un llibre en rus al metro fa que el passatger del costat no quedi indiferent. No ens enganyem: costarà! Però estic convençut que la magnitud del repte serà proporcional al plaer que experimentaré quan algun dia la melodia de la parla russa deixi de sonar-me a “xino”. Desitgeu-me удачи

¿Te gusta ésto? Compártelo:
Responder